tag:blogger.com,1999:blog-69485026065149173142024-03-18T22:04:57.444-07:00CEIP FRANCESC CARRÒS - REVISTA DE L'ESCOLAEn aquesta revista es publicaran activitats que realitzen els alumnes del Col.legi Públic Francesc Carròs de La Font d'En Carròs.SAMBORIhttp://www.blogger.com/profile/11786330827361593525noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-6948502606514917314.post-35457111142895140262010-04-30T03:37:00.000-07:002010-04-30T03:43:47.256-07:00<meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="CONTENT-TYPE"></meta> <title></title> <meta content="OpenOffice.org 3.0 (Linux)" name="GENERATOR"></meta> <style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
-->
</style> <br />
<div lang="es-ES" style="background-color: red; color: yellow; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif; font-size: large;"><u><b>CONTES SAMBORI - TERCER B </b></u></span></div><div lang="es-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYKyV7cloBV1fAC5tnV9IaFqQZxRobm4y9zinc63YmzTynnaOkDqXkQzTGgP6UlmnUH5HVzYaJEyisLzmpUOzrbRCGKP0fwlXUv1fxFI6ObbwrRpqqzwBi8ArtK3KqDH__GxN8Aw38KXI/s1600/drac.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYKyV7cloBV1fAC5tnV9IaFqQZxRobm4y9zinc63YmzTynnaOkDqXkQzTGgP6UlmnUH5HVzYaJEyisLzmpUOzrbRCGKP0fwlXUv1fxFI6ObbwrRpqqzwBi8ArtK3KqDH__GxN8Aw38KXI/s320/drac.jpeg" /></a></div><img alt="" src="file:///tmp/moz-screenshot.jpg" /><span style="font-family: Arial,sans-serif;"><u><b>El drac</b></u></span></div><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Fa Molt anys, una xiqueta que es deia Maria, estava comprant en una tenda del seu poble. </span> </div><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Quan va eixir, va veure en un balcó un pardalet que li va cridar l’atenció. Era de color lila i tenia una cua molt llarga. La xiqueta s’hi va apropar; el pardalet semblava tindre por, però al mateix temps, cridava com si volguera atraure la seua atenció. El pardalet volia que Maria el seguira. Ella ho va fer i van arribar a una cova fosca. El pardalet hi va entrar. Maria ho va fer també. Quan els seus ulls es van habituar a la poca llum, va veure que el sostre estava ple de ratpenats. El pardalet lila estava parat a la vora d’un gran niu. Maria s’hi va apropar. Dins hi havia tres ouets menudets i un ou enorme com un meló. La xiqueta es va quedar molt sorpresa de veure el tamany de l’ou gran.</span></div><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Però s’estava fent tard i calia tornar a casa. Li va prometre que demà tornaria.</span></div><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Només eixir de l’escola, va agafar el berenar i va anar corrents a la cova. En arribar va saludar a Katie que era com havia pensat cridar al pardalet que en realitat era una futura mamà. Es va apropar al niu perquè sentia uns sorollets; no s’ho podia creure... tres pardalets multicolors allargaven el coll per a demanar menjar i al costat... un bebé drac molt simpàtic.</span></div><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Van passar uns dies i la mare Katie no tenia prou ales per a trobar menjar per a tots. El drac plorava de fam. Maria va pensar que calia fer alguna cosa. A més a més, al niu, el drac ocupava quasi tot l’espai i els pobres pardalets no podien ni moure’s. Va decidir començar a portar menjar de sa casa i fer-li un altre niu, més gran, al costat.</span></div><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Anaven passant els dies, els pardalets ja movien les ales. El drac, però, tenia unes ales menudetes que de moment no servien per a res. Katie, els seus fillets, el drac i Maria formaven una família.</span><span style="font-family: Arial,sans-serif;"> </span><br />
<ul><li><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Drac, caldrà posar-te un nom!</span><span style="font-family: Arial,sans-serif;"> </span></li>
</ul><span style="font-family: Arial,sans-serif;">En eixe moment, el drac va obrir la seua boca i va emetre un soroll paregut a “droc” o “drac” i mirant a Maria amb els seus ulls vius.</span></div><ul></ul><ul><li><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Està bé, Draqui, eixe serà el teu nom!</span> </li>
</ul><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Va passar un any, Katie i els seus fillets volaven molt alt en el cel. Des de baix, Draqui els mirava amb un poc de tristesa. Maria ho va notar...</span></div><ul><li><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Caldrà que aprengues a volar!</span> </li>
</ul><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Ho va parlar amb katie i els seus fillets i esta va acceptar ajudar. Draqui ja mesurava prop de dos metres, tenia unes ales enormes i de vegades, quan tenia por, tirava fum pel nas. Era preciós.</span></div><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Uns dies després, i després de molts intents, Draqui ja feia salts de pocs metres, però l’aterratge era desastrós. Katie i els seus fills, no perdien la paciència. Però un dia, i sense saber com, el drac va alçar el vol i va aguantar més de dues hores. Des del cel, tot era menudet i bonic. Les muntanyes, els rius, la mar, els núvols, tot era fantàstic. Quan va aterrar, ara ho va fer amb suavitat, seguint els consells de katie que sempre l’acompanyava.</span></div><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Passat un mes, Maria que era molt valenta, li va dir a Draqui a l’orella:</span></div><ul><li><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Vull volar amb tu.</span> </li>
</ul><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif;">El cap de setmana següent, feia molt bon temps. Van eixir tots de la cova cap a un descampat. Maria tremolava d’emoció. Va tancar els ulls i va pujar al llom de Draqui. Es va agarrar molt fort i...</span></div><ul><li><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Que por Draquiiiiiiiiiiii!</span> </li>
</ul><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif;">El drac va moure les ales i en un no-res, ja estava volant al costat dels seus amics, Katie i els seus fillets.</span></div><ul><li><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Que guai! Va cridar Maria. </span> <br />
</li>
</ul><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Però la felicitat no dura sempre.</span></div><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Un dia, volant molt lluny de casa, van vore el cràter d’un volcà. Dins hi havia molts arbres. Draqui s’hi va apropar i van vore una cosa espectacular: una família sencera de dracs despegava de terra i es dirigia cap a ells. </span> </div><ul><li><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Draqui, mira allà baix, crec que hem trobat a la teua família!</span> </li>
</ul><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Però els dracs del cràter venien per a espantar als intrusos... i ja llançaven flamarades per la boca. Draqui va entendre la situació i van començar a fugir. Per sort els atacants van reconèixer que es tractava d’un drac com ells i aleshores el van convidar a baixar. Una vegada dins del cràter, la seua mare el va reconèixer i el va abraçar tendrament. Maria plorava d’emoció. </span> </div><ul><li><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Katie, haurem de tornar a casa sense aquest drac, ara ja té amb qui viure. És lògic que es quede ací. Ací està la seua llar. Adéu! </span> <br />
</li>
</ul><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif;">Però Draqui no anava a deixar sola a Maria i al seus amics. Va baixar el cap per a que la xiqueta pujara al seu llom. Quan ho va fer, va veure una caixeta de fusta encaixada entre les escates del coll del drac. La va agarrar. En ella i posava “Maria”. La va obrir i dintre hi havia una pedra transparent com el vidre. En ella es podia vore a Draqui tal com estava ara. També hi havia una trosset de banya de drac, amb foradets, com si fora una flauta. Al costat un paperet amb una inscripció que deia: </span><span style="font-family: Arial,sans-serif;"><i>per a que em pugues veure sempre que vullgues, la pedra. Per a que em pugues cridar sempre que ho necessites, la banya.</i></span></div><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif;">El viatge de tornada cap a casa es va fer molt curt. Dintre de la cova, tots els nostres amics es van abraçar llargament. Tenien tristesa perquè anaven a separar-se, però eren feliços perquè sabien que mai s’oblidarien uns dels altres i que sempre serien uns amics molt especial.</span></div><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: Arial,sans-serif;">I conte contat, conte acabat, espere que us haja agradat.</span></div><div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div>SAMBORIhttp://www.blogger.com/profile/11786330827361593525noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6948502606514917314.post-39123957618709862112010-04-30T03:35:00.000-07:002010-04-30T03:35:09.950-07:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtFEsoNoD4WQJE0xsf_XOee9dZIuPGrwoH7bZTA8_pPRkFzLGQ7vC5VoIuSO8tuLzzql-vEkYKxcgeJo0B52D5FmNTo8c9kH5P3N4Gik2WOR7LXAoo4MXvT_pgAVqVsv56Igbv2HqujvY/s1600/drac.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtFEsoNoD4WQJE0xsf_XOee9dZIuPGrwoH7bZTA8_pPRkFzLGQ7vC5VoIuSO8tuLzzql-vEkYKxcgeJo0B52D5FmNTo8c9kH5P3N4Gik2WOR7LXAoo4MXvT_pgAVqVsv56Igbv2HqujvY/s320/drac.jpeg" /></a></div>SAMBORIhttp://www.blogger.com/profile/11786330827361593525noreply@blogger.com0